El tió de Nadal

  • Cesca 

A Ca la Laia ja tenim el tió a punt! . L’hem trobat aquest diumenge pels boscos de Torrelles.

La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d’un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d’hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l’arribada de costums forasters, aquest culte manté la plena vigència en terres catalanes.

El Tió és un tros de tronc d’arbre que s’utilitza per cremar dins la llar i que també és conegut amb altres noms: als Pirineus s’anomena RabassaTronca de NadalConcoSoca o Tidún de Nadau (Vall d’Aran), mentre que a la Plana de Vic, Vallès, Penedès, Pla de Barcelona, Lluçanès, Conca de Barberà, Alt Empordà, etc l’anomenen Tió de Nadal. Aquest tros de soca d’arbre groixuda és el protagonista d’un dels ritus tradicionals propis del Nadal català.

Un tronc amb vida

Aquesta festa familiar destinada als infants més petits es celebra en moltes llars catalanes en dates nadalenques. El ritu comença uns dies abans del 25 de desembre, normalment a partir del dia de la Puríssima (8 de desembre) o a més tardar per Santa Llúcia (13 de desembre), quan es va a cercar la soca d’arbre en un bosc, que es tria panxuda i proveïda d’algun forat natural per a poder-la farcir. (Modernament, el tió de Nadal no sempre és un vertader tió o boscall: hi ha llocs on fan servir de tió una caixa vella, un tamboret o li donen una determinada forma a un tronc.)

El tió es pot anar a buscar al bosc però també pot arribar per sorpresa a casa un dia qualsevol, provocant l’admiració i l’alegria dels infants.

A partir d’aquell dia i fins la nit de Nadal, la mainada té cura d’aquest tronc: li dóna de menjar i beure cada nit i el tapa amb una manta perquè no passi fred. Quan els infants veuen que, matí rera matí, el menjar que han posat al tió desapareix, pensen que aquell tronc s’ha convertit en un ésser viu. El misteri està servit i aquesta presència màgica que s’està a la cuina o menjador de casa formarà part de la família fins la nit de Nadal.

Fer cagar el tió

Segons el costum tradicional, la cerimònia propiament dita de fer cagar o fer rajar el tió es fa durant la nit de Nadal, mentre s’espera l’arribada del nou dia i abans d’assistir a les activitats de mitjanit, com la Missa del Gall. Aquesta nit, el tió es col·loca al costat del foc, s’encèn per un extrem i es beneeix mitjançant diferents procediments, sovint ruixant-lo amb vi o bé resant una oració. Una vegada beneït, els infants s’agrupen al seu voltant armats amb vares de fusta i li engeguen cops de bastó per fer-li rajar les llaminadures mentre entonen diferents cançons.

El repertori de cançons per fer cagar al tió és extensíssim. Al tractar-se d’un costum familiar, les variants de la cançó del tió poden canviar d’una casa a l’altra. (En aquest enllaç en trobaràs moltes.)

Una vegada s’ha acabat de cantar la cançó, els infants recullen els regals que el tió els ha deixat. El tió no acostuma a deixar regals voluminosos sinó llaminadures i dolços, torrons i neules per als més petits. En alguns indrets la quitxalla és traslladada a una habitació apart durant uns moments on se’ls entreté de diverses maneres. Tanta és l’emoció per saber que els ha rajat el tió, que molts, abans d’acabar, ja pregunten ansiosos: “Ja ha cagat el tió?”.

rebedor-decoració-nadalenca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 + 2 =