Dies d’hivern

  • Cesca 

Amb aquest onada de fred siberià, més o menys tolerada depenent de la comarca, val la pena recordar un petit plaer com és una bona torrada. Una llesca de pa tallada a ma, torrada amb foc de llenya i una mica d’oli d’oliva, pel meu gust amb un gra d’all refregat i una mica de sal. Si és amb foc a terra en un entorn agradable i per esmorzar, ja ho considero immillorable, em recorda la meva infantesa quan per berenar també menjàvem torrades amb oli i sucre.
Tot plegat però, no vol dir que no les puguem acompanyar amb alguna cosa més consistent i un bon vi de la terra.

“La barreja aromàtica de l’all i l’oli i el pa calent, el granet de la sal que la llengua dissol, la musiqueta del cruixir de la torrada, tot fa un conjunt d’una confortabilitat extrema. Si la torrada, a més, l’hem feta al caliu i ens la mengem a la vora del foc, si tanquem els ulls i una mica de fum de la llar se’ns posa a la pell i fem aquella olor que en diem de gitano, llavors podem retrocedir al fons de totes les nostres arrels medievals, a l’època fundacional d’aquest país, quan Oliba, cavalcant d’aquí i d’allà, fundava monestirs, renyava la seva germana o s’empescava els seus sermons, encara en un llatí prou estilísticament ambiciós.”

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

twelve + 12 =